La Unió Europea és un poder tou. La seva força sempre han estat l’economia, la capacitat normativa i d’exportar lleis i l’estabilitat. Però el món ha canviat: ja no són les normes i les lleis les que marquen el pas. Estem en un context de fets i de poder dur, un escenari on els líders i els països que marquen l’agenda no ho fan sobre la base de la governança i els acords existents. És una realitat més líquida, en la qual els interessos puntuals i tàctics, i no pas els aliats estructurals, marquen les fràgils aliances. Els Estats Units, Rússia, la Xina, Israel, Turquia o l'Índia són exemples clars i influents d’aquesta nova realitat dura. Com encaixa la UE i la nova Comissió en aquest escenari global incert? Quines prioritats i estratègies es marca per intentar condicionar l’agenda global? Quins nous equilibris globals són dels seu interès?